L’actualitat mana i la presentació de l’oli nou DOP Siurana s’endarrereix fins el proper mes de novembre, el divendres 8, tot i que la collita ja ha començat i alguns molins fins i tot ja l’estan comercialitzant. Hem vist a través de les xarxes socials els raigs d’oli d’oliva més primerencs de les entitats que formen part de la DOP Siurana.
L’oli del raig és el suc de l’arbequina premsada. Puresa. És afruitat i molt intens i s’envasa sense acabar de filtrar. És aconsellable consumir-lo en el primer mes després de l'envasat per evitar el pòsit i és per “sucar-hi pa” i per amanir plats de tardor que demanen l’oli d’oliva verge extra per guanyar aroma i gust.
En els últims 2 anys, la presentació de l’oli nou de la DOP Siurana ha comptat amb una padrina i/o padrí. Una persona reconeguda per la seva activitat professional que ha defensat les propietats del consum regular d’oli d’oliva verge extra i que n’ha fet bandera en la mesura de les seves possibilitats en el seu dia a dia. El 2017 va ser l’esportista Núria Picas, un exemple d’ “esforç, tenacitat, lluita diària, estima per la terra i el treball i superació d’obstacles fins al final”, com va assenyalar el president de la DOP, Antoni Galceran. Va lluir la samarreta en alguna de les seves curses.
L’any passat, el padrí va ser el periodista Xavier Graset que ha escrit any rere any en articles de premsa sobre l’oli del raig i la seva estima i dèria personal pel món agroalimentari que ha viscut i sentit des de petit. Coincidint amb l’acte de la DOP Siurana, va publicar un article al Diari de Tarragona titulat “Untats de nou”, amb molts fragments remarcables, com aquests:
L’olivera, centenària, mil·lenària en alguns casos, que marca el paisatge, el territori i el gust, que n’ha vist passar de tots colors, freds, i calors, i mètodes, tractaments, plagues, guerres, devastacions, fams, penes i alegries. Moltes alegries també. Però m’agrada aquesta idea de l’arbre mediterrani, clau, element definitori, que et permet sentir-te a casa a tota la ribera, tota aquesta mar que el té fixat.
M’apassiona l’or líquid que dona la nostra arbequina, i també m’agrada eixamplar el paladar, ja sigui amb altres arbequines, o fargues-morrudes i sevillenques (Baix Ebre), empeltre (Terra Alta), i tantes i tantes varietats, com hi arriba a haver. M’agrada pensar en la duresa que va de bracet d’aquest or. La terra que fa arribar la seva realitat, travessant la fusta i arribant al fruit.
Aquell color verd, groguenc i amb totes les gammes i tons ha de ser a la nostra retina els pròxims dies. Les denominacions d’origen (DO), els cellers, les cooperatives, els pagesos i productors ens convocaran a fires i festes. Esmorzars de forquilla, o més ben dit, de mig bidó amb brases per coure la llonganissa, i acabar després comprant oli.
Feu-li cas i copieu-li el ritual. Feu salut aquesta tardor. I si voleu, lligueu-ho amb la poesia. Li hem llegit articles anteriors a Xavier Graset i hem recuperat aquest fragment de l’escriptor Artur Bladé Desumvila: “L'oli, clar i daurat, és llum concentrada, baume per les ferides, aliment per al cos i fins salvació d'ànimes a l'hora de la mort".
