Moltes gràcies per convidar-me en un dia tan especial com avui. I no ho dic per compromís. Sé el que significa el dia d’avui. Els meus iaios eren del Baix camp. La iaia Maria de Riudoms i la dona que tenia els rosers més bonics de la comarca, i el iaio Josep Maria de Montbrió, un home amb les mans plenes de nusos de treballar les seves oliveres, ametllers, avellaners, cirerers, garrofers… Ells dos van transmetre l’amor per aquesta terra vermella i seca al meu pare, qui escampa la boira des que el conec al Mas que tenim a Montbrió. Recordo perfectament el primer dia que ens hi va portar a la meva germana i a mi. Un dissabte de tardor. A la foto que tenim anem amb anoracs, i ens va dir: "Trieu una olivera cadascuna". Ens va ensenyar què era una olivera, uns arbres també plens de nusos com les mans del iaio, prou baixets per poder-los grimpar i prou forts com per poder-nos hi estar hores i hores fent volar coloms.
La meva estava just darrere la bassa on tants estius vam fer-nos passar la calor remullant-nos entre libèl·lules i aranyetes d’ aigua que miraculosament caminaven sobre la superfície sense enfonsar-se.
Records…
Diuen que estem fets un 70 per cent d’ aigua. Doncs us asseguro que com a mínim un 45 per cent de mi és d’oli DOP Siurana. Perquè resulta que les olives que collíem del mas, les veníem a la cooperativa de Montbrió i d’allí en sortia l’ oli que després preníem a casa. I no sabeu el mal que m’ha fet això, perquè després és molt difícil anar pel món i trobar olis que estiguin a l’alçada. A casa van crear uns monstres sibarites del bon oli, i jo estic creant el meu propi monstre, per què a casa meva, encara seguim fidels al mateix oli. Oli que el meu sant pare em porta regularment de la cooperativa i ja fet exclusivament de les seves olives.
Per tant us podeu imaginar la il·lusió que em va fer quan em van proposar de ser l’ambaixadora d’enguany, qui millor que jo! Que ja em coneixen com la "diler" de la DOP Siurana, perquè les coses bones s’han d’escampar, i s’han d’ encomanar. Els meus amics ja parlen directament per whatsapp amb el meu pare per demanar-li garrafes de cinc litres. I jo faig l’estraperlo.
De debò, moltes gràcies per fer-me’n partícip, no us decebré, visca el bon oli, i visca la DOP Siurana!
